La llum i la foscor s’equilibren. El dia i la nit duren el mateix. Tot al nostre voltant es prepara per a una transició. La tardor arriba i ens convida a la introspecció. Experimentem el comiat dels dies llargs i la benvinguda a la calma, l’abric, la preparació per a l’hivern.
A La Musona, seguim de prop els cicles de la natura, però sobretot els vivim. L’equinocci de tardor és un d’aquells moments en què la terra respira profundament, es recull i ens crida a fer el mateix.
El camp canvia, nosaltres també
Aquí, des de la nostra masia, el canvi és palpable. L’herba, abans verda sota el sol estiuenc, comença a daurar-se lentament, com si la terra mateixa s’abrigués en tons càlids. Les fulles dels arbres entapissen el terra amb colors que van del groc al marró més profund. I el vent comença a mutar en harmonia portant cada cop amb dies més frescos.
Se’ns obre un espectacle ple de textures i aromes que omplen l’aire d’un ambient terrós. Gairebé podem dir que tenim un color propi que ens envolta, el color “Pantone Musona”.
Als nostres passejos diaris, al costat de les vaques, comencem a notar-ho. L’aire més fresc es barreja amb les primeres boires del matí que cobreixen els prats com un mantell.
Tot sembla preparar-se pel descans.
I les nostres vedelles, que pasturen tranquil·lament, sembla que també sentin aquest canvi: els seus moviments són més pausats, com si intuïssin l’arribada del canvi.
Acomiadem l’estiu, donant la benvinguda a la introspecció
A la tardor, el camp ens recorda que tot té el seu cicle. Que així com la primavera aporta esplendor, la tardor ens regala l’oportunitat de deixar anar allò que ja no necessitem. Els arbres es desposseeixen de les seves fulles i nosaltres… què deixem anar? Què deixem enrere per preparar-nos per l’arribada de l’hivern?
Hi ha un cert encant en el recolliment, en tancar etapes.
La tardor ens crida a mirar cap a dins, a valorar allò que tenim, allò que som, i allò que realment necessitem. Potser les trobades es van espaiant, o potser canvien de format i ritme, però… no suposa també un plaer que arribi divendres a la nit i el pla sigui no fer res o fer ben poc? És temps d’estar a casa, amb un bon àpat i una bona conversa, apropant-nos als nostres (i també, oblidar-nos de tot i cuidant-nos a nosaltres).
Celebrem la tardor i ens omplim d’il·lusió per una taula de colors càlids i reconfortants
Amb l’equinocci de tardor celebrem la connexió entre la terra i la taula. Imaginem un foc encès, unes castanyes rostides, l’aroma de la carn cuinant-se lentament, mentre compartim històries i rialles amb els qui més ens estimen.
És temps de sabors intensos, de combinacions i plats que reconforten, de bolets i carabasses, de tornar a allò que és essencial. I amb cada mos, amb cada plat servit, honrem aquestes sensacions.
Així que, quan arribar la tardor, ens aturem, respirem profund, i ens deixem portar en el tancament dels cicles. Mirem cap a dins i gaudim de tot allò que aquest canvi ens aporta.
Perquè, al cap i a la fi, la tardor ens recorda que hi ha bellesa en la pausa, en el silenci, en el simple acte d’estar presents.
Des de La Musona, diem sí a assaborir aquesta temporada amb tots els sentits. A sentir la carícia del vent fresc a la cara. A deixar-nos sorprendre pels petits plaers que de vegades, amb el dia a dia, no podem assaborir.
